Tornaré a estimar
No em fa por estar sol
ni caure en l’oblit de qui m’ha estimat tant.
Els darrers cent anys, ni t’he enyorat, ni t’he esperat,
potser és només aquest rellotge aturat…
Visc un altre temps,
on la realitat és una boira constant ;
i entre cos i ment tot és desacord, tot contradiccions.
L’insomni em mata i ja no trobo repòs…
Però si avui tinc un cor feble
Se que demà tornarà a estimar.
Que si avui tinc un cor feble
Se que demà tornarà… se que demà tornaré a estimar.
Tanco els ulls i soc
un núvol de veus i d’esperances buides
Pero avui el meu cant vol tornar a lluitar, vol tornar a vèncer
i ara sento que estic més ben armat…
I si avui tinc un cor feble
Se que demà tornarà a estimar.
Que si avui tinc un cor feble
Se que demà tornarà… se que demà tornaré a estimar.
I el temps passa volant i la vida no espera més,
i el temps passa volant i ens anem fent grans,
i el temps passa volant i els records s’amunteguen
i a les muntanyes ja comença a nevar…
I si avui tinc un cor feble
Se que demà tornarà a estimar.
Que si avui tinc un cor feble
Se que demà tornarà… se que demà tornaré a estimar.
Tornaré a estimar. Se que demà tornaré a estimar.
