Com un miratge
Aquell hivern va ser llarguíssim i l’estiu no acabava d’arribar
i jo estava, com cada any, esperant que arribés la gent de la ciutat.
I en un dels primers dies de juliol a la plaça del Raig
es va aturar un cotxe gros i vaig perdre el món de vista.
I del no res ens vam conèixer i vam poder endinsar-nos pels camins
i la cabanya era a l’altre costat del riu.
I agafats de la mà el vam travessar, jo et vaig dir “entra”
llavors tot semblava tan real...
I tot i que ara tots aquests records d’estiu poc a poc empal·lideixen
i torna l’esperança a fer niu en el meu cor,
encara de vegades a la plaça on ens vam estimar t’hi veig.
I tot i que ara tots aquests records d’estiu ja només son fum
i s’ha acabat ja el temps de l’enyorança
encara de vegades a la plaça aquella on ens vam estimar t’hi veig... com un miratge.
Veia que mai no t’entendria, que al teu costat no estava mai tranquil
que sempre alguna cosa o altra m’angoixava i em feia patir.
Jo sempre hi era i tu venies i t’anaves com les ones del mar
fins que me’n vaig fartar: mai més algú com tu al meu costat!
I tot i que ara tots aquests records d’estiu poc a poc empal·lideixen
i torna l’esperança a fer niu en el meu cor,
encara de vegades a la plaça on ens vam estimar t’hi veig.
I tot i que ara tots aquests records d’estiu ja només son fum
i s’ha acabat ja el temps de l’enyorança
encara de vegades a la plaça aquella on ens vam estimar t’hi veig... com un miratge.
