Píndar
Veig llum trepant les pedres,
anhels que emanen per la meua pell,
cendres d'un silenci,
senil cadència d’un suplici intens.
En mig, una esquerda, fruit d’un qüestionament.
En mig, una esquerda,
tel·lúric pas a un món que està per fer.
La claror farceix les ombres
amb colors que espunten velats senders
d'un món que espera l’hora
mentre prega en vers: arrib a a ser qui ets.
Els meus ulls rompen murades,
mudant el veure en un mirar que atén
a essències sense escorça,
escorç distès per un tibat paper.
I en aquest llenç il·lustre un rar esbós,
complex multivers, efímer tros d’un món que ja es va fent.
La claror farceix les om bres
amb colors que espunten velats senders
d'un món que espera l’hora
mentre prega en vers:
arriba a ser qui ets.
Un terreny perles paraules,
histrions que versen amb la seua pell,
flames d’un teatre on
cada ser figura el seu paper .
En mig d'un gran drama, fruit d’un qüestionament.
Enmig d’un gran drama, indeleble fi a un món que ja està fet.
La claror farceix les ombres
amb colors que es punten velats senders
d'un món que ja veu l'hora
en que s’ha fet verb allò de ser...
d’un món que ja veu l’hora en
que s'ha fet verb allò de ser...
d’un món que ja veu l’hora en
que s'ha fet verb allò de qui ets.
Writer/s: Jordi Montesó
