Una de por
A vegades és una ombra
que es passeja per l’aire
una boira que et saluda
una cadena que et lliga.
És la fàcil companya
de les hores grises
és la millor aliança
d’aquell que s’acomoda.
No te la miris
dona-li l’esquena
fes-li una puntada
ensenya-li les venes.
Et pot trucar a la porta
i quan l’obres s’instal·la
t’abaixa el cap
i t’allunya la mirada.
Bona amiga del dubte
que s’agafa a les coses
el passat és el refugi
anar segur i no fer proves.
No te la miris
dona-li l’esquena
fes-li una puntada
ensenya-li les venes.
A vegades és una ombra
que es passeja per l’aire
una boira que et saluda
una cadena que et lliga.
És la fàcil companya
de les hores grises
és la millor aliança
d’aquell que s’acomoda.
No te la miris
dona-li l’esquena
fes-li una puntada
ensenya-li les venes.
Writer/s: Pep Solórzano
