Gats
Quan plou a la nit
i el meu rellotge se'n va a dormir,
salten des d’un terrat inesperat
un gat negre i un gat blanc.
Quan és negra la nit
m’amago sota un secret petit.
Quan sóc un gat de nit
m’hipnotitzo de por i de desig,
i et dibuixo les ombres del món
amb perfums de mil colors.
Quan és negra la nit
m’amago sota un secret petit.
Uh, sóc el gat que habita el teu cos.
Uh, que m’ha esquinçat el dolor.
Quan fa sol de nit
ballem la dansa dels gats petits,
sota un cel prim de soroll,
amb peus màgics de cendra i cotó.
Quan és negra la nit
m’amago sota un secret petit.
A la nit quan no hi ha nit
em perdo dins del meu llit,
i ploro la sal blanca del cor
perseguint la petjada de la teva olor.
Quan és negra la nit
m’amago sota un secret petit.
Uh, sóc el gat que habita el teu cos.
Uh, que m’ha esquinçat el dolor.
Writer/s: Pep Solórzano / Isabel Fernàndez
