Un moment
Les hores es dormen.
Tot el buit que creix amb mi.
El dibuixen les hores de la teva
absència.
Per un sol moment amb tu
viatjaria al món del silenci.
Obre l’aire, dóna’m la pau
que el buit de la mort em fa por.
Tantes hores, tants de records.
I a la terra s’hi cremen paraules.
Per un sol moment amb tu
buidaria el món de poemes.
I cridaria
al cel, l’aire
i a la vida,
a les persones,
a criatures,
al vespre, al mar.
Una senzilla paraula.
No puc viure com t’estimo.
T’enyoro, dóna’m senyals de
que no t’has anat del tot.
Writer/s: Joan Valent
