Estores roges
Dies refugi, escapisme, d’oasi i de recompensa;
la sortida és el feu i la meta arribar a palau.
El serf treu la disfressa per viure ficcions en pressa.
Les postals són candaus, són telons ocultant l’esclau.
Passa que s’omplen butxaques que vessen,
que els privilegis dels guiris floreixen
a terres fèrtils que són expropiades al poble bressol.
Passa que s’obren les portes als guiris
amb claus tacades pels molts genocidis,
amb claus que tanquen refugis i obren senderes de mort....
Estores roges condueixen a palaus.
Estores roges, camins sobre l’esclau.
Seguint cants de sirenes, caiem al bell parany:
ciutats emmurallades sense llars.
Dies d’omplir una obra grisa, de no ignorar cap vista;
la bellesa de l’any resumida en un sol instant.
El serf és el turista nodrint el joglar i la fira;
l’espectacle ha acabat i les molles tornen al plat.
Passa que s’omplen butxaques que vessen,
que els privilegis dels guiris floreixen
a terres fèrtils que són expropiades al poble bressol.
Passa que s’obren les portes als guiris
amb claus tacades pels molts genocidis,
amb claus que tanquen refugis i obren senderes de mort....
Estores roges condueixen a palaus.
Estores roges, camins sobre l’esclau.
Seguint cants de sirenes, caiem al bell parany:
ciutats emmurallades sense llars.
Baix l’estora no hi ha cap palau.
L’espectacle que acaba sent frau.
La muralla que ara barra el pas.
Presidiari d’un somni que ens hem empassat.
Estores roges condueixen a palaus.
Estores roges, camins sobre l’esclau.
Seguint cants de sirenes, caiem al bell parany:
ciutats emmurallades sense llars.
