La vall dels alienats
Benvinguts a l’absurd món en què tot és opac menys la vida privada.
Socialitzen l’estafa, privatitzen el guany de la feina expropiada.
On la city és teatre: decorats indecents, guies fent curtmetratges.
Lluentons i patges; guitarres que ploren darrere el miratge.
Els herois són de plàstic, els reals morts de fàstic, els parcs són temàtics.
Connectats fins a l’Àrtic, la vida social la portem dins de l’àtic.
La vivència és la imatge, el like és el vincle, youtuber el business.
La moda el viatge amb més passatgers i el més car dels passatges.
Així és la “Vall dels alienats”,
on l’horitzó és artificial...
Trenquem els murs, fitem més enllà!
És realitat fictícia!
És cert i és mentida!
Viure la nostra vida, trencar el vincle artificial, refer-lo en comunitat.
Nenas malditas en terra ingrata.
Onde o que manda ten a prata.
Onde hai vida máis barata
que a bala que a mata.
Rato é rata e cheira a podre.
A falsedade que chama á orde.
Teñan coidado coa nosa morgue,
que a voz que canta nunca morre.
Vento de inverno, dereita avanzando.
Con moito listo que vai de sabio.
Dime onde estabas nas loitas pasadas.
Agora non vale colgarse medallas.
Amor temperado e pena clandestina
para outra batalla en terra inimiga.
Camiño agochado entre as súas filas.
Espallo este canto pra erguer ás caídas.
Sinto latexos e estou vivo creo.
Co vento que aloumiña mais me corta os beizos.
Indicio de cordura que un cordeiro chame enfermo.
A quen pra escapar da morte decidiu saltar o cerco.
O meu senso repensa por que tirar dos freos.
Quen marca o camiño que todos cren correcto?
Entre perdas e renuncias combatemos dende nenos.
Polo que virá e polo que botas de menos.
Així és la “Vall dels alienats”,
on l’horitzó articial...
Trenquem els murs, fitem més enllà!
És realitat fictícia!
És cert i és mentida!
Viure la nostra vida, trencar el vincle artificial, refer-lo en comunitat.
E realidade ficticia!
E certo i e mentira!
Vivila nosa vida, romper o mundo artificial, remataremos co seu plan.
