Si ho fes
Sóc oasi quan m’esperes.
En la distància anticipo el record.
Podem fingir que ha estat coincidència,
però ho hem perseguit fins a tenir-ho a prop.
Però arribes tu amb les teves presses,
els teus aires brasilers:
poc creïbles, però simpàtics.
Fas de mi ritmes. Sorprèn-me.
Segueixes tu amb les teves presses,
laberint de mars calmats.
I en faig, de tot, racons que ens perden.
Jo no ho vull imaginar:
si ho fes, seria junts.
Ara no puc equivocar-me,
però, si pogués, seria amb tu.
Somiem viatges junts, però no ens esperem mai a l’andana.
M’aplaudeixo l’absurd quan miro de trobar-te.
Desactives parades, fugides, miralls, simfonies;
i jo de lluny m’ho miro amb calma.
Però arribes tu amb les teves presses,
els teus aires brasilers:
poc creïbles, però simpàtics.
Fas de mi ritmes. Sorprèn-me.
Segueixes tu amb les teves presses,
laberint de mars calmats.
I en faig, de tot, racons que ens perden.
Jo no ho vull imaginar:
si ho fes, seria junts.
Ara no puc equivocar-me,
però, si pogués, seria amb tu.
