
Llimona i gin
És l’hora de sempre al lloc de cada vespre;
tot avança, creu-me. Tot, menys tu.
Però fingiré que no ho sé, fingiré que no t’escric cançons:
érem aquí i hi serem quan sigui fosc.
Mà amb mà, coll amb coll,
els teus dits resseguint-nos els petons.
Tan a prop, alhora tan confús.
Pell amb pell, cos amb cos,
el desig, perseguint el temps, s’ha fos.
Que confús, alhora tan a prop.
Abans que tu, llimona i gin.
Aquesta nit persegueixo l’imprevist.
Des del miratge veig més enllà.
Fem-ho senzill.
Reconvertir el present que ens feia sentir imparables.
Et vull deixar marxar: no ens hem sabut donar les ales.
Però fingiré que no ho sé, fingiré que no he caigut de cop;
érem aquí, ens tindrem quan sigui fosc.
Mà amb mà, coll amb coll,
els teus dits resseguint-nos els petons.
Tan a prop, alhora tan confús.
Pell amb pell, cos amb cos,
el desig perseguint el temps s’ha fos.
Que confús, alhora tan a prop.
Abans que tu, llimona i gin.
Aquesta nit persegueixo l’imprevist.
Des del miratge veig més enllà.
Fem-ho senzill.
No cal que sigui de pel·lícula:
no és hora de gel ni Canícula.
No és el que diu, és el que vius, és el que esperes.
Jo no et buscava però ja t’he vist
i ara viatjo per l’imprevist.
No hi ha neguit: allò prohibit ara m’engega.
Jo que bé que em sento,
jo que bé que estic:
ja només em guia l’imprevist.
Abans que tu, llimona i gin.
Aquesta nit persegueixo l’imprevist.
Des del miratge veig més enllà.
Fem-ho senzill.