Salvatges
Et crec quan em dius que va estar bé,
que repetiries el mateix.
Però jo no hi sóc,
és aquella inèrcia que fins ara no m'ha dut enlloc.
Dalt del teu pis
la nit ens abraça com mai l'havia vist.
Però tu no hi ets.
Sembla mentida: aquells secrets
corrien salvatges pels carrers.
Sobre els terrats de la ciutat
t'abraço ben fort; no vull marxar.
Acampem en secret;
m'expliques tot allò que mai havies fet.
La veritat
s'escola entre els murs de la nostra ciutat.
No he estat capaç de recordar el teu nom
quan m'he creuat amb un record:
m'abraçaves fort,
però t'abraçaves a tothom.
Sembla mentida: aquells secrets
corrien salvatges pels carrers.
Sobre els terrats de la ciutat
t'abraço ben fort; no vull marxar.
