Digue'm que hi ets
Ets tot el que està passant.
Aquest hivern és llums fredes lluny d’oasis clars.
Fins ara no m'havia armat de valor
per dir-t'ho tot.
T'escric aquestes línies distants:
dibuixen un futur, es creuen amb el mar,
descriuen simfonies quan els músics
se'n van.
Digue’m que hi ets,
que, malgrat (que) passin els dies,
ens buscarem després.
Digue’m que el record t'ha acompanyat,
que no has fugit dels llocs on hem estat.
En el teu gest trobo la certesa:
l'artilleria de mil dies en combat,
nits reversibles, com les de sempre.
Que som tu i jo només, tu ja ho saps.
Fins ara no m'havia armat de valor
per dir-t'ho tot.
Digue’m que hi ets,
que, malgrat (que) passin els dies,
ens buscarem després.
Digue’m que el record t'ha acompanyat,
que no has fugit dels llocs on hem estat.
