Oasi
Era un oasi, era un oasi
quan crèiem impossible el que abracem i hem trobat.
Abandono la noció del temps,
i m’adono que és més fàcil.
L’electricitat es mou activa,
i perdura entre els teus dits, dinamitzant
les il·lusions que ja ens abracen
atrevint-me a saltar al buit.
Desitjo saber-me, desitjo saber-nos.
De cop i volta m’aplaudeixo l’absurd.
Que l’hem creat, de mars calmats,
la nostra sort, com mags.
Era tan fàcil, era tan fàcil
quan crèiem impossible el que abracem i hem trobat.
Era un oasi, era un oasi
quan crèiem impossible el que abracem i hem trobat.
Lloc erroni, moment erroni,
seguim avançant.
No hi ha res entre tu i jo, només
horitzó davant.
Crec que és la teva força,
el joc del teu parlar.
Desitjo saber-me, desitjo saber-nos.
De cop i volta m’aplaudeixo l’absurd.
Tot el que ens queia lluny deixa de ser misteri.
Obviem el que està escrit: destins marcats no ens esperin.
Que l’hem creat, de mars calmats,
la nostra sort, com mags.
Era tan fàcil, era tan fàcil
quan crèiem impossible el que abracem i hem trobat.
Era un oasi, era un oasi
quan crèiem impossible el que abracem i hem trobat.
