La jove veu de la maduresa
Avui m’ha parlat la jove veu de la maduresa
I m’ha fet entendre que aquí hi ha un que s’atreveix a
No anar sol pel món
A recollir les experiències
A no perdre’s fent tombs
I deixar les manies per caminar
Que tant bon punt sortim d’aquest bon lloc que ens hem trobat
Res no hagi canviat. Per què mentir, què bé s’hi està
Que si vols fer un llarg viatge quasi res has d’agafar
Que després tot pesa massa i has d’acabar-ho deixant
Avui m’ha parlat la jove veu de la maduresa
I m’ha fet entendre que aquí hi ha un que s’atreveix a
no tenir cap por
A creure en el que ha d’arribar i a
Marcar-me un bon lloc
Sense aturar-me, sent un somiador
Que tant bon punt sortim d’aquest bon lloc que ens hem trobat
Et sentis tranquil, que no hi ha mal que duri tant
Tens les coses preparades, però tot no sortirà
Tindrem més d’una patacada però sabrem sortir del fang
Avui m’ha parlat la jove veu de la maduresa
I m’ha fet entendre que aquí hi ha un que s’atreveix a
Riure per raons que tots sentim inofensives
I ser un fragment del món que gira i gira fent-lo un poc millor
Writer/s: Miquel Fernández
