Enmig del soroll
Som la cançó que vam cantar,
per no tenir por per somiar,
som els fills de la llibertat.
Som la història mai escrita,
dels amants retrobats,
som l'espurna que incendia,
els records oblidats,
som la veu en peu de guerra,
som llum que mai s'apagarà,
som la melodia emesa,
d'una cançó de Luís Llach.
I bufa, un vent desde fa temps,
que porta a l'esquena.
Mil ràbies callades,
que s'han fet tornades
de les nostres cançons,
que tu i jo escoltàvem,
enmig del soroll.
Som la cançó que vam cantar,
per no tenir por per somiar,
som els fills de la llibertat.
Duus un foc a la mirada,
una melodia a les dents,
el meu amor de matinada,
i la sang d'un rebel.
I per més lluny que estem,
sempre ens trobarem,
a un indret dels teus cabells,
mai no morirem.
I bufa, un vent desde fa temps,
que porta a l'esquena.
Mil ràbies callades,
que s'han fet tornades,
de les nostres cançons,
que tu i jo escoltàvem,
enmig del soroll.
Som la història mai escrita,
dels amants retrobats,
som l'espurna que incendia,
els records oblidats,
Som la cançó que vam cantar,
per no tenir por per somiar,
som els fills de la llibertat.
