El focs artificials
Jo sóc una entusiasta dels focs artificials
i uns ulls faig com taronges
quan vaig a contempla'ls.
Les traques valencianes
m'agraden d'allò més,
però sobretot les rodes
m'engresquen amb excés.
M'encanten els coets
que desmaiant-se
de foc llencen uns raigs que semblen dit
i ves quins dits t'agraden fa el meu novio,
els meus encara són més divertits.
El grandíssim trapella...!
Quan s'enlairen els coets
tots es posen a badar.
i sentint els seus xiulets
acostumen a exclamar ! Ah... a ...a !
Al "Parque" per Sant Jaume
hi hagué un castell de focs
i va portar-m'hi el novio
que és complaent com pocs.
Per cert, que a ma germana
que és "viuda" fa poquet
per poc un ull li buida
la canya d'un coet.
I el meu promès va dir-li: si et descuides
avui un substitut trobes al mort,
doncs si t'hagués fet bòrnia el pirotècnic
t'hi hauries de casar, ves quina sort.
I ell, per què no es casa amb mi?
Si em té, més que bòrnia, cega d’amor...?
Quan s'enlairen els coets
tots es posen a badar
i sentint els seus xiulets...
acostumen a exclamar ! Ah... a...a !
Per la Mercè uns quants joves,
que són del meu veïnat,
van convidar-me a veure
uns focs dalt d'un terrat.
Al vespre vaig pujar-hi
contenta amb el xicot
més els coets i rodes ens varen fer el boicot.
Es veu que amb la humitat
no s'encenien,
ni amb rodes el castell podia anar,
però el meu promès em deia: millor dona,
així encara és més fosc per festejar.
I treia espurnes pels ulls
el molt pirotècnic ...
Quan s'enlairen els coets
tots es posen a badar
i sentint els seus xiulets
acostumen a exclamar ! Ah... a...a !
Writer/s: Joan Misterio, Vicenç Martín Quirós
