Foxtrot de l'ombrel·la
Per la noia enamorada
es l'ombrel·la llengua experta,
que diu allunya't, tancada
i diu acosta't , oberta.
Confident del cor l'ombrel·la
secrets sap i els sap guardar fidelment.
Quan es posa de cantó,
amaga el petó.
Si amb gràcia l'ombrel·la
se sap inclinar
l'animat entén lo que el cor sent,
quan és difícil el parlar.
Parla ombrel·la que ell ja t'entén.
Si vull dir-li que l'estimo,
la faig rodar apassionada,
i tot tacant-la de sobte
li dic estic enfadada.
Així el braç serveix per dir-li,
que no veus com ens observen els papàs
i passejant amb l’aimador
corona és d'amor.
Portant-la a l'espatlla
mon cor és per tu
i quan el veig en un passeig
arrossegant un braç la duc...
Parla ombrel·la que ell ja t'entén.
Writer/s: Enrique Nieto de Molina / Fausto Casals, Vicenç Martín Quirós
