I és el tramvia
Els tramvies d'en Foronda van farcits de ciutadans,
semblen llaunes de sardines... ambulants.
Els dels banys, com els de Gràcia
i els de circumval·lació
van tan plens que tots s'hi ofeguen de calor.
Sobre tot les plataformes són fornals al roig més viu
i si hi van xicots i noies, reforonda, quin caliu!
En cada una sempre hi ha entre xics i grans
vint persones i un parell de guàrdia urbans.
Si passo molt discreta per la via,
quan a entregar la feia vaig o en vinc
i sento la campana del tramvia,
quin sobresalt que tinc, que tinc, que tinc,
i és el tramvia!
Fer viatges en tramvia és la mar de pintoresc
i el que tot sovint hi puja... ja està fresc!
L'ull de poll un us trepitja, us insulta el cobrador
i els diners us pren un Raffles... d'ocasió.
Mai se sap si ha de baixar-se pel davant o bé al revés
i ja arrenca quan a terra hi teniu un peu només.
Així és que de l'elèctric quan baixeu
tots teniu el cementiri a l'altre peu.
Si passo molt discreta per la via,
quan a entregar la feia vaig o en vinc
i sento la campana del tramvia,
quin sobresalt que tinc, que tinc, que tinc,
i és el tramvia!
Fan desgràcies el quaranta,
el disset i el vint-i-nou
i fins el de la Creu Roja... Ves si és prou!
El que hi ha a Santa Madrona
que com tots va molt furient
a Can Tunis os trasllada... fàcilment.
El què va la Bonanova
tot sovint també fa mal
als promesos que a les fosques
pugen sempre a l'imperial.
Doncs dels arbres del Passeig van tan a prop
que aquells "plátanos" fan mal en dar algun cop.
Si passo molt discreta per la via,
quan a entregar la feia vaig o en vinc
i sento la campana del tramvia,
quin sobresalt que tinc, que tinc, que tinc,
i és el tramvia!
Writer/s: Joan Misterio, Joaquim Zamacois (I. Casamoz)
