Els dies més freds
I es desperta per les nits, per somniar al seu costat,
no té forces l’esperit, per continuar endavant,
Mil històries, mil amors, que mai no han trobat final,
I a la gola una cançó, que no ha trobat enlloc.
Qui trobarà? A qui l'importa pas?
Qui trobarà, a qui l'importa pas?
I t’escolto parlar, sense sentit, és a dir,
no sap si pot morir, al seu propi paradís,
sol amb tanta gent al voltant, res més a dir,
Escriu una cançó, per omplir aquest buit,
Qui trobarà? A qui l'importa pas?
Qui trobarà, a qui l'importa pas?
On aniràs?,
als dies més freds, quan no
saps on tornar,
on tornaràs?
En la bellesa es perd, per refugiar-se d’aquest món,
escriu a la paret, la més bella cançó d’amor,
que ningú mai escoltarà, que ningú mai cantarà,
però aquesta nit podrà, suportar el dolor.
