Terra, fam i guerra
Diuen que no hi ha per tots i no m'ho crec.
No podem fer res, no és a les nostres mans el caramel
Quan era nen el compartia, però ara em costa molt guanyar-lo
i mel menjo sencer. Mel menjo tot sencer i a tu no et dono res.
El meu salari és estret però si tinc un sou més alt que el teu
ja n'estic content.
Vaig néixer a l'aigua i l'abundància d'aliment.
Si vens del desert, ho sento. No tens dret.
Aquí no hi caben més. Fora del meu carrer.
No, que no, que no, que no, que no!
No vull ser de la terra.
No, que no, que no, que no, que no!
De la fam i la guerra.
No, que no, que no, que no, que no!
No vull ser d'aquesta terra de fam i guerra.
De petit em deien, no siguis dolent,
els mateixos que avui dia criden molt valents.
La llei de la frontera no permet
ser fill d'aquest planeta com el vent
que no porta la pluja.
L'assedegat no dubta i puja
per una tanca que punxa
la mirada d'un infant que plora
miralls de la decadència humana.
No, que no, que no, que no, que no!
No vull ser de la terra.
No, que no, que no, que no, que no!
De la fam i la guerra.
No, que no, que no, que no, que no!
No vull ser d'aquesta terra de fam i guerra.
És bonic el color barrejat
però tinc el cap quadrat,
i rodona és la terra
amb un petit matís de llibertat.
Avui és tacat de negre.
Perdona senyor estranger.
No me n'havia adonat que
a la cartera porta molts diners.
És la clau que volia veure.
Obre la porta
ni hi ha cap problema.
No, que no, que no, que no, que no!
No vull ser de la terra.
No, que no, que no, que no, que no!
De la fam i la guerra.
No, que no, que no, que no, que no!
No vull ser d'aquesta terra de fam i guerra.
