Cecilia
Entrant dins es poble sent un combregar.
A ca na Cecília jo l'he vist entrar.
"Bona nit senyores, vulguin dispensar,
que és sa meva núvia que han de combregar?"
Entra dins sa cambra, "Cecília, com va?"
"Malament, Riera, malament me va".
"No ploris, Riera, que no has de plorar.
Tinc una germana i t'hi podràs casar."
"No estic per germanes ni per cap germà
que és amb tu, Cecília, que me vull casar."
"Fes venir un confessa, que em vull confessar."
I amb tres parauletes Cecília expirà.
La treuen de ca seva i al dur-la a enterrar,
se tirà allà en terra i la va besar.
"Adéu ma Cecília ja no em puc casar,
adéu ma Cecília, ja no em puc casar."
