D'ençà
Ajuda'm amiga meva,
treu-me d'aquest arenal,
que no hi ha altra manera
de fer-me passar aquest mal.
Tan alta com va la lluna,
tan lluny com s'enfila el sol,
i tu i jo en aquesta vida
en som el nostre consol.
Ai! No em porteu més flors,
vull branques de xiprer.
Així que el sol és post
darrere les muntanyes,
em poso aquell vestit
tan blau i tan lleuger
i m'adormo entre els joncs tendres
que ell estimava.
