Com ser eterns (o com no separar-me de tu)
Hem vist galàxies apagades, i un mant d’estreles brillar de nou.
Hem vist al monstre de dins nostre, i li hem fet front sense dubtar.
Hem disfressat les nostres pors i les hem tret de carnaval.
Que no s’apague tot el que hem sentit abans. Que no s’apague.
Ser calor i fred, ser el centre de tot l’univers.
Ser com eixa llum que em cega i em transporta dins de tu.
Hem vist el bosc encès en flames i com brotaven de nou les flors.
Ens han vist caure de les altures i com tornàvem a alçar el vol.
Han desxifrat el nostre origen, i com podríem ser eterns?
Que no s’apague tot el que hem sentit abans. Que no s’apague.
Ser calor i fred, ser el centre de tot l’univers.
Ser el riu que naix i mor en el més fons de l’oceà.
Ser el vent del nord, que arranca i purifica els nostres cors.
Ser com eixa llum que em cega i em transporta dins de tu.
I tornaran eixes primaveres anhelades.
L’olor a mar i les nits d’estiu que mai acaben.
Mirar el cel, buscar la constel·lació d’HADAR.
Fer-nos majors tindre por a poder separar-nos.
Com ser eterns? Com ser eterns?
