El meu país és un roc
El meu país és un roc
Que fulla, floreix i grana,
Franc de caça hi tinc cabana
Sense pallera ni soc.
No hi ha omeda, ni pineda,
I la nit s’ajoca freda,
Sense brossalla ni bruc,
El cel hi venç la fatiga
I si la lluna hi espiga,
Jo peixo, dòcil, el duc.
Lliberts, i durs, amb alous,
Llur fona en rosa de cercles
Colpia el menhir dels segles
En una tardor de bous.
Oh mels pures del paratge!
Recobrar, dels meus, la imatge,
Aigua enllà de l’hort furtiu,
Molls del rou de la caverna,
Hereus de la nit eterna
Amb els astres per caliu!
Writer/s: Lletra d'un poema “El meu país és un roc” de J.V. Foix, Heura Gaya. Basada amb la cançó tradicional: “Cobletes de la canya”
