Desig

Heura Gaya

Vaig sentir bategar
el cor descalç i brau,
vaig sentir-me emportar
pel tifó menat amb el teu arjau.

I allà se'n va el meu cor,
palpitant camèlies i clavells,
on el roig en fa llaor
als teus dies més bells.

I les roses dansaven al mar,
onades, bromera i sal,
impregnant-se en el meu cos
i ofegant el desig vora la marjal.

De la mar aflora el borbolleig:
“voler l'impossible ens cal
i no que mori el desig”
xiuxiueja el poeta amb gust de sal.

Vaig sentir bategar
el cor salvatge i nu,
vaig sentir-te atrapar
com presa rebel en el meu conjur.

I allà se’n va el teu cor ,
palpitant roselles i cascalls,
vorejant sense paor
tots els meus estimballs.