La foguera
Avui som un i serà per sempre.
Demà ens perdem, potser és un final...
Però tot s’arregla de cop un vespre
I s’esgavella abans de marxar.
Els dos sabem que això no funciona
i ara el meu llit et troba tant a faltar.
T’escric ferit perdut per Barcelona
esperant la nit que vulguis tornar.
Crema una foguera dins del meu cor,
no l'apaga tota l’aigua del món.
Si la lluna t’abandona a la teva sort,
jo t’espero a cada segon.
Ets una foguera que crema tant
que em congelo si ara no estàs amb mi.
Assegut miro les flames al meu davant,
busco veure't ara i aquí.
Ahir vas dir-me que m’estimaves.
Ens vam prometre no tornar a fer-nos mal.
I vas marxar com tantes altres vegades
i em vas deixar clavat un punyal .
Ja no som un i ja no és per sempre,
em costa molt però ara ho he d'acceptar.
Ets un ocell que vola lliure per aquesta vida
i he fet un niu per si vols tornar.