Carnaval

Manel Joseph

Carnaval, ja s’ha acabat el Carnaval
El Carnestoltes, com cada any, és ben mort i enterrat
Però la seva mort a mi m’ha fet ressucitar
M’ha regalat un nou amor que em dona vida
Com si en el testament el carnestoltes disposés
Que jo fós el que consolés la seva vídua.
Tot desert, el poble ens ha sentit pasar
Sota la pluja ens mossegàvem darrera el campanar.
Petó a la plaça, petó al carrer de més avall.
Semblava tot el dolç retall d’un antic musical.
Es va anar apagant la nit, es descontrolen els sentits
La clau al pany, el cobrellit, l’amor carnal.
Així doncs, després de tot “l’espeed” del món
Em fet un dolç oasi d’abraçades i petons
Les màscares no hi son, s’han diluït sota els balcons
Amb mil carícies i cançons i pols de pluja.
Ha mort el Carnaval, però la seva electricitat
Ha carregat fins l’any que bé les meves piles