Adéu Maria
Els dies son plens de coses
Però si no hi ets tot sembla buit
Tot aquell perfum de roses
M’ha deixat l’herència del neguit
Encara no sé com goses
Escampar que som amics.
De fet ja em feies nosa
Però com un somnàmbul
Passejo pel pis
Era un costum o una follia ?
Un camí de pedres o una via ?
Un cistell ple de fum que em perseguia ?
Era aquell petó tant dolç de la Maria
Era aquell petó tant dolç de la Maria
Era aquell petó tant dolç
Aconseguí que sortíssim el 1969
Em van dir que eres un vici
Però vas fer de mi un home nou
El teu flaire de somriures va salvar-me del alcohol
Però ara no em deixaves viure
I com un traïdor passejo tot sol
Era un costum o una follia
Un camí de pedres o una via
Un cistell ple de fum que em perseguia
Era aquell petó tant dolç de la maria
Era aquell petó tant dolç de la Maria
Era aquell petó tant dolç
Em feies ser al marge de la llei
I veure els colors encesos
Engreixar la gepa dels camells
I conèixer a pinxos i marquesos
Ara t’empaiten “niñatos” i nenes que van a escola
Qualsevol et té als seus braços
Així que estimar-te ja no mola.
Era un costum o una follia
Un camí de pedres o una via
Un cistell ple de fum que em perseguia
Era aquell petó tant dolç de la Maria
Era aquell petó tant dolç de la Maria
Era aquell petó tant dolç......
De la Maria.
