Nena perduda

Laia Boixadós

Ho sento, mil vegades ho puc repetir:
Et vaig deixar marxar, no ho vaig veure a venir
Vaig jugar a fer de gran
Vaig jugar amb l’amor i ho vaig donar tot
La vida anava ràpid, no sabia
Que podíem fer-ho juntes.

Vaig perdre la il·lusió coneixent la traïció
La culpa, la por i també l’abandó
Gràcies per fer-me veure amb el temps que et necessitava
Que cap més felicitat que la teva em podia omplir el buit

Vaig saber perdonar
Vaig saber respirar
Vaig saber veure amb el temps a mirar endavant

Agafant-te de la mà
Prometent-te que ja mai
Et tornaria a deixar anar
Gràcies per voler-me estimar un cop més
A acceptar-te a abraçar-te tal i com ets

Caminar juntes un camí descalç
Sense tenir mai pors
Nena perduda segueix la vida amb mi...