Ai, vida
Perquè visc assedegada
d'un desig que no s'acaba
hi ha una veu que ja no sento
i en la nit viu amagada
Sóc la solitud dels dies
Quan la boira se m'aferra
sóc la flor que al vent s'agita
des de l'oblit de la terra
Sento en l'ànima la intensitat,
la tristor de tanta soledat
Tanta i tant poca...
Ai, vida!
Perquè visc assedegada
busco la font desitjada
i la veu que ja no sento
calla en mi, està amagada
amagada en mi, callada
Sento en l'ànima la intensitat,
la tristor de tanta soledat
Tanta i tant poca...
Ai, vida!
Writer/s: Jorge Fernando
