La gent
La gent que es lleva
Quan encara és de nit.
La gent obscura que treballa
Quan encara és de nit,
Obre sempre el primer
Solc a la neu,
Sap el retorn
De la primera oreneta
I rep la primera carícia
De la pluja.
Un privilegi seductor –diguem-ho-
Que sovint no s’estima
Com és degut.
És allò del costum!
La gent que es lleva
Quan encara és de nit
Ignora que el món recomença
Cada matí
Per la seva virtut,
Que el sofriment
L’agermana amb milers d’homes
D’arreu del món
I que el seu gest
D’embolicar-se la bufanda,
O bé d’encendre la primera
Cigarreta del dia,
Forma part d’algun ritu solemníssim
Que vivifica la sempre remota
Possibilitat d’establir la pau
Entre els homes de bona voluntat.
Writer/s: Miquel Martí Pol, Jordi Sucarrats Miró
