Val més que ho sapigueu
Val més que ho sapigueu ben aviat:
La fàbrica limita amb si mateixa
Per qualsevol costat.
No hi ha res que li alteri
L’adusta fesomia
I té corda per anys, com hi ha Déu!
És preferible, doncs
No criar mala sang, que això no engreixa.
Si proveu de donar cops de cap
A les parets,
Sereu profusament amonestats
I haureu de pagar danys i prejudicis.
Tot és qüestió de temps i de costum.
Arribarà un moment,
Amb paciència,
Que de tant dur el mateix vestit estret
Us haureu adaptat a l’ofec peremptori,
I quan us parlin
De canviar de roba
Fins i tot plorareu,
De cara a la paret,
Com criatures malcriades.
Writer/s: Miquel Martí Pol, Jordi Sucarrats Miró
