El progrés diuen
Anys enrera se solien penjar
Estampes de la Mare de Déu
I flors de paper
A les columnes.
Eren uns temps en què cada dona
No tenia cura de més d’una contínua
I a cada secció hi havia un grup d’ajudantes
Joves i sorolloses.
A poc a poc han desaparegut
Les estampes, les flors, les ajudantes
I a cada porta
Quatre contínues, com a mínim.
Ara, al lloc on hi havia les estampes
Hi sol haver un termòmetre,
I cada dia augmenta
L’enveja i el recel entre la gent.
No serviria de res
Tornar a penjar les flors,
Ni és d’esperar que es repeteixi
La presència de les noies.
El progrés diuen, és irreversible.
Writer/s: Miquel Martí i Pol, Jordi Sucarrats
