Banda 1a. Acte 2 - Marcel, Carlota i chor
(Marcel)
Ja la cobla toca de lluny,
sona que sona el tamborí,
cap a la plaça va el jovent
ple d’il·lusió i amb cor ardent.
Ballen tots plens de fervor,
mentre l’anella va creixent,
joves i vells sens distinció
ballen mirant-se dolçament.
Ja la plaça està que vessa,
tots han fet via plens d’anhel,
mentre fila la tenora
dolces tonades com de mel.
Ah ! ...
Ballant l’alegre dansa
el pit se sent curull d’amors,
l’encís del mar i les muntanyes
ressona viu dintre dels cors.
Sardana nostra sona sempre
si el cel et dóna blau dossé,
seguint les notes dels teus cants
s’encén al cor la nostra fe.
(soldats i Carlota)
Ballant l’alegre dansa,
el pit se sent curull d’amors,
l’encís del mar i les muntanyes
ressona viu dintre dels cors.
(Marcel)
Sardana nostra sona sempre
si el cel et dóna blau dossé,
seguint les notes dels teus cants
s’encén al cor la nostra fe.
La fe d’amor.
(tots)
Terra nostra ben amada
n’és ta dansa bell tresor.
Writer/s: Victor Mora, Rafael Martínez Valls
