Banda 2a. Acte 1 - Carlota i Marcel
(Marcel)
No us mogueu d’aquí, Carlota.
(Carlota)
M’ha sobtat el vostre accent.
(Marcel)
Res temeu, que mes paraules
Plenes són de sentiment.
(Carlota)
Sentiment no sé comprendre
quin motiu us l’ha inspirat.
(Marcel)
Vostres ulls i aquesta tarda
bella com no n’he vist cap.
Sóc feliç, puc jurar-ho, amiga,
mai m’he vist content com avui.
(Carlota)
Més feliç crec que seríeu
on està vostre amor.
(Marcel)
El meu cor ja mai, Carlota
ha sentit cap passió.
(Carlota)
No hi ha pas qui no conservi
de l’amor ni un record.
(Marcel)
Vós parleu, bella Carlota
per el vostre aimador.
(Carlota)
Sols ma terra té el vostre amor.
(Marcel)
Sols la terra meva el meu cor.
(Carlota)
És l’amor més grat i més ferm.
(Marcel)
Sóc, al recordar-la, feliç.
És ma terra pairal, ufana i bonica
recordant son encís s’alegra la vida
terra llunya ideal, la més estimada
ton record no mor mai, o terra pairal.
Mare, mare volguda, lluny de tos braços
visc ple d’amor.
(Carlota)
Com me plau escoltar-ne vostre accent ple d’enyor.
(Marcel)
En mon cor no he sentit cap més enyorança,
però el sento aflamat de fonda recança.
Vostra veu m’ha parlat, Carlota bonica;
vostres ulls m’han mirat deixant-me encisat !
Sento riure la vida, plena de joia
dins del meu cor.
(Carlota)
Com me plau escoltar-ne vostre accent ple d’encís.
(Marcel)
Em sento ditxós, un cel és ma vida ...
(tots dos)
Gai és parlar de l’amor!
Writer/s: Victor Mora, Rafael Martínez Valls
