Bons amics

Jordi Batiste

Érem dos bons amics,
Compartíem un viatge innocent
Però jo la aguaitava
Per l’espiell del desig

No em miris mes, dolça amiga
Amb el to entremaliat de la nena d’ahir
Que tinc por que t’adonis com em fas patir…
Si et veiessis amb els meus ulls…!
Ai, si et veiessis amb els meus ulls…!

Cau el sol rere els salzes
I un incendi de tardes de foc
Com un plom vesteix els marges
Mentre tu a ta cambra t’adorms

No vull per res que endevinis
Que amb la teva amistat de germà no en tinc prou
I que es trenqui el subtil equilibri, però…
Si et veiessis amb els meus ulls…!
Ai, si et veiessis amb els meus ulls…!

“De perdidos al río”
Deia sempre el sergent Monleón
I ara sé que s’acosta
el moment de llençar-me al buit
I jo et diré que t’estimo amb la força vital que batega al meu pit
I el castell murallat del teu seny rendiràs…
Si em veiessis amb altres ulls…!
Si em veiessis amb uns altres ulls…!