No perdis mai el neguit de volar
Quan acomiadar-se no era una opció
i l’enyorança s’ha afegit al guió
busco la paraula que encaixi el cop
no m’ensurto prou.
quan la corrent s’endú l’escuma mar endins
puc resseguir l’estela que és part de mi
protegirem l’amor sempre allà on pari
protegirem l’amor sempre allà on pari.
No perdis mai el neguit del volar
no hi ha força capaç de fer que el món
s’apagui
no perdis mai el neguit de volar
has de ser valent més lluny de l’esperança
no perdis mai el neguit del volar
quan sents que tot s’acaba
gràcies per la mirada.
No perdis mai el neguit de volar
no perdis mai el neguit de volar.
Les fulles ballen lliures al compàs del vent
es despullen les espurnes d’uns ulls innocents
gotes dibuixen formes quan el vidre és fred
i no me’n surto prou
quan la mirada es perd entre els pensaments
quan rera la finestra una veu absent
protegirem l’amor sempre allà on pari
protegirem l’amor sempre allà on pari
No perdis mai el neguit del volar
no hi ha força capaç de fer que el món
s’apagui
no perdis mai el neguit de volar
ensorra l’odi al món amb les paraules
no perdis mai el neguit del volar
quan sents que tot s’acaba
gràcies per la mirada.
No perdis mai el neguit de volar
no perdis mai el neguit de volar
no perdis mai el neguit de volar
