El precipici
Torno cansat,
intento no pensar.
Tot s’ha calmat,
tot tristament igual.
Com fer? Com saber-ho?
Un pas més.
No queden cançons
que ens diguin ja qui som.
Com veure el precipici,
un cop més.
Voler abandonar
i caure ben avall.
Veig un esclau
venut a sort d’un dau.
Seu escopint
l’ombra del destí.
Com fer? Com saber-ho?
Un pas més.
No queden cançons
que ens diguin ja qui som.
Com veure el precipici,
un cop més.
Voler abandonar
i caure ben avall.
Com dir una mentida,
sense més.
Prometre per res.
Un límit com aquest.
