La clau
Per fi he après que res és el mateix
quan un trenca el que ens uneix.
Per fi sóc gran i ser viure a poc a poc
el que em va fer mal, fer un salt.
Però ara tot s’acaba i no sóc prou conscient
d’una gran etapa que m’obre un nou present.
Les coses canvien i la màgia és dins,
si avui no sé trobar-la no cal insistir.
Perquè els dies passen i tornen les nits,
que em donen la clau que avui dorm en mi.
Quan no em conec i fas que m’arrossegui
dins d’aquest cruel infern.
Si ja no hi ets, i encara et recargoles dins
i no te'm puc desfer.
Però ara tot s’acaba i no sóc prou conscient
d’una gran etapa que m’obre un nou present.
Les coses canvien i la màgia és dins,
si avui no sé trobar-la no cal insistir.
Perquè els dies passen i tornen les nits,
que em donen la clau que avui dorm en mi.
I encara no entenc res,
potser no tinc après
que no haig de seguir la teva veu.
