Un mirall de tu
Sé que no podré mirar-te i acceptar
que m’has despertat un gest irracional.
Sé que intentaré esquivar i passar de llarg
quan no hi hagi perquè seguir dissimulant.
Sé que costa molt haver-te d’aguantar
cínic i content, com si res hagués passat.
Tu molt orgullós i jo no em mullo mai,
són dos mons que sempre es trobaran.
Quan ja no hi ets davant
Jo em repeteixo aquell instant...
Si tu estàs aquí, si tu estàs amb mi,
en secret jo sóc feliç
si em promets una altra nit.
No em donis la mà, no vull anar a volar,
fes-me veure com sóc jo,
un mirall de tu, i de debò.
Miro de trobar una simple solució,
m’encallo tot sovint volent tenir raó.
Fer-te’n adonar m’acaba sortint car,
i com t’agrada fer-te suplicar.
Quan ja no hi ets davant
Jo em repeteixo aquell instant...
Si tu estàs aquí, si tu estàs amb mi,
en secret jo sóc feliç
si em promets una altra nit.
No em donis la mà, no vull anar a volar,
fes-me veure com sóc jo,
un mirall de tu...
I ara recordo cada llarga nit d’hivern,
on vas fer que el meu cor sigués més ple.
Si tu estàs aquí, si tu estàs amb mi,
en secret jo sóc feliç
si em promets una altra nit.
No em donis la mà, no vull anar a volar,
fes-me veure com sóc jo,
un mirall de tu, i de debò.
