La primera oportunitat
Quan res et sembla prou fàcil,
quan tot comença en un naufragi,
et veus al mirall desdibuixat.
Quan de cop arrenca la tempesta,
quan de sobte trona i llampega,
busques al terra un estel fugaç.
Has d’agafar el teu ritme
per tornar-te aquella vida
que poc a poc t’has anat robant,
donar-te la primera oportunitat.
Aquell fil de llum travessa el fum
d’aquell vell paisatge, un trist miratge.
Ja ets ben lluny d’allà, seguint el teu far:
dins de l’equipatge has trobat la màgia.
Camines i no vols mai tornar a casa,
aquells bars que t’escuren la butxaca
per estar als matins al llit cansat.
Has tornat a perdre’t entre la gent,
seguint la corrent sense moviment,
s’escola el passat, perds el present.
Has d’agafar el teu ritme
per tornar-te aquella vida
que poc a poc t’has anat robant,
donar-te la primera oportunitat.
Aquell fil de llum travessa el fum
d’aquell vell paisatge, un trist miratge.
Ja ets ben lluny d’allà, seguint el teu far:
dins de l’equipatge has trobat la màgia.
M’he vist petita, en un racó plorava i no et cridava.
Però he despertat: ara camino i no em giro.
Es fa gran el fil de llum!
