Solstici
I t’has tornat a escapar,
has tornat a abandonar.
Mig camí recorregut,
i has tornat a volar.
A una nova ciutat,
el món és meravellós.
Els dos sabem que no és nou,
que sempre isc perdent jo.
I jo ací estic somiant,
recordant els vells moments.
Buscant una explicació,
reubican-te al meu món.
I jo ací estic sentat,
pensant amb tots els moments.
Els teus dits, les teues mans
i la teua blanca pell.
És que sempre és el mateix,
els buscaràs a tots ells,
els teus nobles consellers,
què et diran: tu què vols fer?
Podràs viatjar al Brasil,
a Suècia o amb un baixell.
Que ningú t’estimarà,
com un dia et vaig estimar.
