Sinusoïdal
Avui, no hem pogut matinar,
la nit va ser hostil,
els llençols es peguen als nostres cossos, fa olor a café,
ens estan esperant,
per fi obrim les portes,
i el sol de juliol ens encega i ens plena de vida.
I jo que ja estic per la llavor, de viure aventures amb tu,
vull continuar,
ballant cançons dels Mishima amb una copeta de Ron a les mans.
Seguim, en búsqueda de la cala,
amagada entre pins,
mentre els rajos de sol serpentegen i apleguen fins als teus cabells,
que un dia em van embriagar,
i em van fer creure que açò seria per sempre.
I jo que ja estic per la llavor, de viure aventures amb tu,
vull continuar,
ballant cançons dels Mishima amb una copeta de Ron a les mans.
Vespres, la pell s’ha bronzejat,
ja al camí per tornar,
el vent de llevant ens bufa amb força, el vi ens està esperant,
a una placeta del Carme, el calor del veïnat,
i un vell violinista interpreta un tema del Vivaldi.
I jo que ja estic per la llavor, de viure aventures amb tu,
vull continuar,
ballant cançons dels Mishima amb una copeta de Ron a les mans.
La nit ja ha aplegat,
ens posem a ballar,
la teua falda oneja creant moviments sinusoïdals,
i jo vuic retratar, amb un selfie fredat,
el teu somriure que a dia d’avui m’enamora.
I jo que ja estic per la llavor, de viure aventures amb tu,
vull continuar,
ballant cançons dels Mishima amb una copeta de Ron a les mans.
Matí, tot un dia ha passat,
al llit hem acabat,
i els llençols avui s’han tornat de nou a apegar.
