Entre birres
Ja torna a ser dilluns,
avorrits com sempre,
no se si camino poc a poc,
o es que avui el món no té pressa,
quina merda de setmana,
si us plau que arribi divendres,
i juntar-nos i entre birres explicar les nostres penes.
Criticarem de forma constructiva,
nois si us piten les orelles,
són les germanes Della Villa,
alguns marxen a oblidar,
l'altre se'l troba cada dia, i jo no però encara penso, que és amb el que em casaria.
I no hi ha cap medicina,
per tornar a riure'ns d'aquesta vida, ha ha ha.
Suicïdis col·lectius,
Skypes de matinada,
va Paula torna, i que caigui en cap de setmana,
t'abraçarem tant fort, que el món s'aturarà de sobte,
amb focs artificals de fons, que avui la nit és nostra.
Anirem a Sidecar, passejarem la Rasa,
veurem aquells nois del passat, cansats del que fan ara,
i ens quedarà tant lluny, que ja no ens farà mal,
i ens quedarà tant lluny.
Que quan estem junts, pot ser tant fàcil,
fem una ronda més, que no són ni les tres, que no pari la festa,
que quan estem junts, pot ser tant fàcil,
ja ens poden anar fent mal, que avui no plorarem,
i del que estem segurs, és de que ens en sortirem.
I no hi ha cap medicina,
per tornar a riure'ns d'aquesta vida, ha ha ha.
Que quan estem junts, pot ser tant fàcil,
fem una ronda més, que no són ni les tres, que no pari la festa,
que quan estem junts, pot ser tant fàcil, ja ens poden anar fent mal, que avui no plorarem,
i del que estem segurs, és de que ens en sortirem.
Writer/s: Aida Giménez
