La decisió
Paralitzats en el que diran,
“si hagués fet això o allò...,
ara és massa tard...”,
tantes excuses per deixar de somiar.
Sense esma i descalç
per continuar seguint el ramat,
em demana el cos un respir
i escoltar la veu que ve de dins.
No és menys boig qui no arrisca mai.
Pas enrere, un salt endavant,
encefalograma pla alterat.
Pas enrere, un salt endavant,
assumir el repte és avanç i un bon senyal.
En un punt de no retorn he pres la decisió,
és cert que els minuts i els anys passen volant
i el futur depèn d'avui.
No és menys boig qui no arrisca.
Pas enrere, un salt endavant,
encefalograma pla alterat.
Pas enrere, un salt endavant,
assumir el repte és avanç.
Pas enrere, un salt endavant,
encefalograma pla alterat.
Pas enrere, un pas de gegant,
assumir el repte és avanç i un bon senyal.
M’empeny una força, em surt del cor.
Confio en la vida que m’ha fet qui sóc.
Què hi puc perdre?
L’ànima troba el seu lloc.
