Deserts
El soroll s’ha perdut, aquelles llums al cel s’han fos com la neu. No hi ha lluna a les nits, les
hores es fan llargues però els dies són sospirs. Camino enrere, tanco els ulls per no veure les
estrelles. No faig cas de senyals, només em guio per un instint animal. De vegades ens
arrosseguem, d’altres busquem respostes al cel. Buscant un nou nord l’hem trobat molt més a
prop, més del que mai hauríem pogut imaginar. Músculs en tensió, a la tundra baixa sóc presa o
sóc caçador? Muntanyes com catedrals es dibuixen a l’horitzó i es tornen religió.
