El desembre congelat

Família Picarol

El desembre congelat,
confós es retira.
Abril de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor,
d'una ro ro ro,
d'una sa sa sa,
d'una ro, d'una sa,
d'una rosa bella,
fecunda i poncella.

Diu al maig ha florir,
sense ser encara,
un lliri blanc tot polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de llevant fins a ponent,
tota sa, sa, sa,
tota dul, dul, dul,
tota sa, tota dul,
tota sa dulçura
i olor, amb ventura.

Amb contentament i amor
celebrem el dia
en que el diví Senyor
neix amb alegria.
No tenim més tresor,
oferim-li el nostre cor,
que és la gran, gran, gran
que és la fi, fi, fi
que és la gran, que és la fi,
que és la gran finesa
de nostra pobresa.