El tunc que tan tunc
Anem, pastors, a Betlem,
caminem, anem, anem.
Allà farem sardaneta...
tunc que tan tunc,
allà farem sardaneta...
tunc que tan tunc,
que tan tunc, que tan teta.
Si l'Àngel no és mentider,
bé sé on jo el trobaré.
Allà, en aquella coveta…
tunc que tan tunc;
allà, en aquella coveta…
que tan tunc, que tan teta.
On aneu, oh gent de Déu,
sense esclops, amb tanta neu.
Si l’infant no té robeta...
tunc que tan tunc,
si l’infant no té robeta...
tunc que tan tunc
que tan tunc, que tan teta.
Déu us guardi de debò,
un traguet amb el porró
i també alguna neuleta...
tunc que tan tunc,
i també alguna neuleta...
tunc que tan tunc
que tan tunc, que tan teta.
Com que plora el minyonet,
jo li porto matonet.
I li beso la maneta...
tunc que tan tunc,
i li beso la maneta...
tuc que tan tunc
que tan tunc, que tan teta.
Writer/s: Cançó Popular, Cançó Popular. Arrenjaments de Josep Casas Augé
