Cap a on vas
La Maria te dos fills i un marit que gairebé no estima
S’ha “deixat” i s’ha envellit, no esperava això pas de la vida
I ara no sap que fer, no es feliç
Plorant s’ha resignat, al seu destí
Al seu destí
En Martí no pot dormir es lleva cada matinada
el psicòleg li ha dit: que no es pot viure sense esperança
I conta que te por, que està molt trist
I diu que no vol viure, si es així
No, si es així
La Patrícia s’ha desdit i al Juliol finalment no es casa,
quin cacau que ha montat, al poble només d’això se’n parla
Però ha conegut un noi, i no te por
I sent que se l’estima, de debò
Sí, no te por
En Bernat l’han detingut amb pastilles a la butxaca
com li ha pogut passar, un noi senzill i de bona casa
i una veu li diu, (tu) cap on vas
i ell mateix respon, no ho se pas
Tu, cap a on vas Tu, cap a on vas
La Patrícia s’ha desdit i al Juliol finalment no es casa