Esperant la lluna
Esperant la lluna dels capvespres de tardor,
enyoro el teu somriure, enyoro la llum del sol.
Visc cada dia esperant-te cada nit,
enyorant la lluna, enyorant el teus gemecs,
somiant el teu somriure, somiant en els teus ulls,
enyoro tots els teus besos i la teva calor.
I quan arriba el vespre somio el teu retorn,
visc entre records i amb tota la il·lusió
d'embolicar els cossos fins a fer-ne un de sol
i de fer l'amor fins que torni a sortir el sol.
Esperant la lluna mentre es fonen nostres cors,
arriba la primavera, la primera lluna plena.
Tres dies d'escapades, tres dies d'abraçades,
tres dies de rialles, pessigolles i acudits,
vivint a fons cada segon quan ets amb mi,
recorrem-nos els cossos besant-nos cada racó.
I quan arriba el vespre somio el teu retorn
visc entre records i amb tota la il·lusió
d'embolicar els cossos fins a fer-ne un de sol
i de fer l'amor fins que torni a sortir el sol.
Ens trobem d'amagatotis, ja tenim el nostre niu,
fugim de les mirades xafarderes als balcons.
Són els besos més saborosos de la clandestinitat,
xiuxiuejant paraules tendres entre orelles i llençols,
acaronant-te els pits, em mentre mossegues el coll;
quan em toques, m'esborrones i fas que em senti viu.
I quan arriba el vespre somio el teu retorn
visc entre records i amb tota la il·lusió
d'embolicar els cossos fins a fer-ne un de sol
i de fer l'amor fins que torni a sortir el sol
I farem l'amor
fins que surti el sol.
I farem l'amor fins que torni a sortir el sol.
Writer/s: Josep Maria Muntané, Josep M. Muntané, Llunàtics
